El nostre amic Benja Blanch ens regala una altra col·laboració. Aquesta a propòsit de la llei antitabac. Com sempre, gràcies.
Vos parlaré de la Llei antitabac. En estos dies s’està parlant molt a la premsa, a la ràdio i és notícia als telediaris. Se li està fent molta propaganda, donat que l’entrada en vigor de estes mesures està ahí mateix, al Gener.
S’augmentaran de manera considerable les restriccions als fumadors. No només no es podrà fumar en cap establiment públic tancat, si no que al carrer, en espais oberts com parcs infantils o portes d’hospitals i centres educatius, tampoc. Curiosament s’habilitaran llocs per a fumadors en centres penitenciaris, hospitals psiquiàtrics i residències geriàtriques. Tot un detall. Bé, independentment de la conveniència d’estes mesures, que es fonamenten en la protecció de la salut dels no fumadors, sembla que s’està arribant a crear una situació de persecució dels fumadors una miqueta exagerada, i a alguns ja se’ls mira buscant-los la cua i les banyes.
Seria millor vetlar per la salut de tots, i donat que és inqüestionable que fumar és nociu, prohibir la venda. O tal volta l’Estat no vol renunciar als ingressos que els impostos que graven este producte generen a les arques públiques? La situació no deixa de ser contradictòria: a un Estat on es privatitzen serveis bàsics com la sanitat, l’educació o el transport, es manté el monopoli públic de la fabricació i venda del tabac. Això sí, t’adverteixen a la caixeta que “Fumar mata”.
Caldria valorar si eixos ingressos es compensarien amb l’estalvi en despeses de tractament de les malalties produïdes pel tabaquisme: medicaments, teràpies, ingressos hospitalaris… I en qualsevol cas, si no fora així, valorar l’interes general per damunt de quadrar els comptes.
Als hostalers se’ls ha denegat la possibilitat de mantindre espais adaptats per a fumadors, ara bé, la màquina expenedora no fa falta que la lleven. Pots comprar-te l’entrepà i el tabac i anar-te’n a sopar al Club del Fumador que t’has fet soci. Apartat i ben identificat.
Una de les notícies que vaig llegir fa pocs dies al diari, contava que havien arribat queixes a Televisió Espanyola perquè a la sèrie “Amar en tiempos revueltos”, que fan de vesprada amb un bon índex d’audiència, es fumava massa i es donava un mal exemple. Bé, em preocupa, no sé si dins de poc tornarà la censura i els directors tindran greus problemes per a desenrotllar la seua tasca, i ambientar adequadament i amb naturalitat determinades escenes. No m’imagine una partida de pòquer entre gàngsters sense fum, ni a Popeye sense pipa.
Al teatre, si algun actor fuma mentre representa l’obra, s’ha d’avisar a l’entrada i a les taquilles ficant cartells, no siga cosa que després qualsevol espectador, quan està xerrant amb el del costat o li sona el mòbil, se senta molest perquè li arriba un filet de fum des de l’escenari.
Protegir els drets dels no fumadors només per la via de la prohibició i la sanció econòmica corresponent, no sembla el camí correcte. Ha d’anar necessariament acompanyat del més important: l’educació. És la clau, des de l’escola aprendre el respecte als altres, en aquest i en tots els aspectes que afecten a la convivència. Si no és així, sospitarem que aquesta llei, com d’altres, té més un objectiu recaptatori que de protecció als ciutadans.
Sembla que la pujada del preu és una mesura especialment efectiva en els joves, i en els temps que corren també en molts adults, ja que un 1 per cent de pujada produeix un 10 per cent de baixada del consum en esta franja d’edat. I a Espanya s’inicien vora 400 xiquets al dia en el consum de tabac, amb una edat mitjana de 13,6 anys.
Bé, el debat està obert. Jo sóc dels que pensen que, encara que semble paradoxal, tindre algun vici és molt sà, i este de fumar és, com va dir Oscar Wilde, un plaer perfecte: “és exquisit i ens deixa insatisfets. Què més volem?” I no em negareu que aquest rotllet que vos he soltat, m’hauria quedat molt millor amb un cigarret a la mà.
B. Blanch
Pau Borredá 
En mi finca vive un vecino que fumaba en cuanto entraba en el ascensor. Puse un cartel, con dibujo incluido, de prohibido fumar, lo arancanron y siguio fumando.
Le han detectado una neoplasia in situ de vejiga(la primera causa de cancer de vejiga, el tabaco). Se termminó el humo en el ascensor.
¡Que triste!¡ Que vicio más sano!