El mateix dia en què el govern de Santa Rita es compromet a posar l’accent a València, en el logotip de l’ajuntament (inclús restant-li importància al debat), el Consell dóna deu dies de termini a Acció Cultural per a acabar amb les emissions de TV3 al País Valencià.
A què juguem? D’una banda, som tan progres que escrivim València com toca i, d’una altra, ens carreguem l’única televisió que tracta de difondre el bon ús de la llengua. Amb quina cara de la moneda he de quedar-me?

Em sembla realment increïble que es tracte d’enganyar a la població d’esta manera. D’un costat, mostre la meua faceta més compromesa amb les demandes socials pel que fa a la propagació de la llengua (que tampoc cal clamar el sant al cel perquè s’hagen dignat a tornar un accent al lloc que li corresponia… però bo, en qualsevol cas cal mencionar-ho); i de l’altre destruïsc una de les eines més eficaces de difusió de la mateixa.

No sé si som vertaderament conscients del que la supressió de la televisió catalana en la comunitat significa. Almenys per a mi, no poder veure els partits el diumenge al matí…
Fora bromes, amb la desaparició de TV3 (i la resta de cadenes catalanes) del panorama audiovisual valencià, Canal 9 (i les seues amigues) es desmarca i es queda com a única televisió de parla valenciana a València. Què significa açò?

De primeres, un desprestigi total de la llengua. Però, més enllà d’això, és per tots sabut el fort control que el govern autonòmic exerceix sobre esta televisió pública (si realment se li anomenar així). Ens quedarem, doncs, amb un únic punt de vista, una sola veu capaç d’informar-nos (o de privar-nos d’informació) de temes com el sagnant cas de corrupció de què estem sent testimonis, i no precisament gràcies a esta casa.

Significa privar de llibertat d’expressió a l’únic mitjà de comunicació que oferia una programació alternativa a la de Canal 9, on els assassinats, robatoris i violacions ocupaven gran part (o pràcticament la totalitat) dels seus telenotícies. Significa, per tant, donar carta blanca a una cadena perquè continue manipulant i ocultant informació com li vinga en gana, creant una alarma contínua en la societat valenciana i duent a terme un periodisme sectari, partidista i que respon a uns interessos més que clars: els del govern autonòmic.

Significa, al cap i a la fi, tancar el cercle; tancar el sistema de tal manera que només puguem escoltar i veure la informació que el propi sistema ens oferix. Significa fer-nos desfilar com a borrecs per la senda de la ignorància i de la desinformació.
És sens dubte una estratègia política molt intel·ligent per a tractar de pal·liar l’hostión mediàtic que està suposant per al PP l’escàndol del cas Gürtel. Basta d’eliminar els punts de vista contraris al partit, per a quedar-nos únicament amb allò que és afí al mateix.

Podem conformar-nos i deixar-nos portar per on volen que anem. O podem, simplement, apagar la televisió, perquè sens dubte preferisc la desinformació a la mala informació. I el pitjor de tot és que la senyora Barberá i el seu amic Camps tornaran a eixir somrients a la foto, després d’haver guanyat, una vegada més, les eleccions.