“El Barça no arribarà al Bernabeu”. Eren les últimes paraules d’un periòdic qualsevol abans de morir en mans del contenidor. Avui, dos dies després de l’eliminació dels de Guardiola en la lliga europea, podem llegir: “Canal 9 aconseguix el seu rècord de l’era TDT després de prohibir el futbol en TV3”. L’emissió que oferia la televisió catalana tampoc va arribar massa lluny.
Casualitat o no, just abans de començar l’encontre entre el Barcelona i l’Inter, el senyal de TV3 es va esfumar, com per art de màgia, dels televisors valencians. Igual que ocorria amb el Plus quan no el tenies contractat, la televisió de Catalunya va deixar de veure’s al començar el partit. Almenys amb el Canal + sempre tenies la ingènua esperança que eixe dia s’anaven a oblidar de codificar el senyal (doncs sempre deixaven els primers segons en obert), però en aquest cas no es va deixar lloc al dubte, i l’emissió va ser tallada immediatament.
Per la seua banda, Canal 9, com a recompensa pel treball ben fet, el professionalisme informatiu i la llibertat de premsa per la que vetlen dia rere dia, va obtindre la seua recompensa. Registrà un 47’7% de quota de pantalla, i es va convertir en la cadena més vista del dia. Però cap membre de la casa, ni tampoc els informatius, van informar sobre l’estrany succés de la retransmissió fantasma.
Malgrat tot, aquest incident no hauria d’estranyar a ningú. Feia menys d’un mes, RTVV ja ens havia sorprés amb una altra de les seues gestes. El Power Electronics, equip de bàsquet de la ciutat de València, arribava i guanyava la final de la ULEB Cup (la segona lliga europea). Donc bé, en aquesta ocasió, el partit va ser retransmés pel segon dial d’Eurosport, que tenia l’exclusivitat dels drets. Els directius valencians afirmaven haver fet tot el possible per comprar aquests drets. Els d’Eurosport, titlaven de “ridícula” l’oferta de RTVV. Sembla un joc de xiquets, però resulta molt fàcil esbrinar qui mentia, sobretot tenint en compte els precedents.
El fet que moltes de les Falleres Majors de València es col•locaren com a «periodistes» en la televisió autonòmica durant el mandat de Zaplana sembla insignificant si ho comparem amb altres notícies protagonitzades per la nostra televisió pública al llarg de la seua curta existència. Sense anar més lluny, la visita del Papa en 2006 (visita que, d’altra banda, podria no ser considerada d’interés general) va costar 11 milions d’euros a Canal 9, ens que, tot i les contínues peticions de l’oposició, mai va oferir cap factura en les Corts, i tan sols ho va fer quan el “cas Gürtel” esquitxava a tots de forma més que evident.
El més indignant de la història és que resulta ineludible el fet que es tracta d’una televisió pública, de la nostra televisió, aquella que es construïx amb els impostos de tots els ciutadans. La mateixa televisió que, amb actes com el del dimecres i en tantes altres ocasions, nega la llibertat d’expressió, es taca les mans en trames corruptes, desprestigia i ridiculitza l’ús de la llengua, descuida la seua programació, i una llarga llista d’etcèteres. Jo, de moment, desintonitzaré Canal 9. Preferisc perdre’m el golàs de Piqué i el tan vergonyós espectacle de Mourinho que ser còmplice de les mentides i el joc brut d’aquesta televisió. Targeta roja per a Canal 9.
Pau Borredá 
Estàs un tant contaminat, xiquet. No sé quins mestres deus haver tingut! Tal vegada algun arcàngel?
no exagerais un poco?
exagerar?? jo he treballat 3 mesos ahí i no torne. Ja poden pagar-me… això no és una televisió autonòmica, és brossa pura. Per al futbol, com no queda més remei, li lleve la veu i escolte al puyal a ràdio catalunya, que eixa de moment ens la deixen escoltar!